M’agradaria compartir amb vosaltres unes quantes coses…
Aquesta ha estat de lluny la campanya més dura en la que he participat, la sisena en 3 anys i mig. I ha estat dura per diverses raons. Primer per les circumstàncies. Eleccions convocades per Rajoy aplicant un article 155 de la CE que no s’havia aplicat mai i que ni tan sols estava del tot desenvolupat, estant doncs obert a moltes interpretacions. Ens diuen que ha estat una aplicació ‘light’, però han destituït el govern democràtic, han pres control de les àrees de govern que consideren claus i han convocat unes eleccions que potser haurien d’haver estat convocades pel nostre President per evitar tot aquest enrenou. Però tot i això, totes les forces polítiques, fins i tot aquelles que han fet bandera de la desobediència i la unilateralitat, i que sens dubte tenen part de responsabilitat en la situació que vivim, han acceptat l’aplicació de la llei i han decidit participar en les eleccions i fer campanya.
Una campanya amb persones (algunes d’elles candidates, una d’elles cap de llista) en presó preventiva sense fiança per uns suposats delictes que se’ls han imputat de forma exagerada i pel ‘risc de reincidència i destrucció de proves’, sense tenir en compte que no poden reincidir perquè se’ls ha destituït dels seus càrrecs i que tots han acatat l’acció del govern del PP.
Una campanya amb altres candidats fent campanya des de Brussel·les, sense trepitjar la nostra terra per por a ser detinguts immediatament.
Segon, per com s’ha desenvolupat la campanya. Els mitjans de comunicació, un cop més pensant en el negoci que en el dret a la informació, han fomentat el marc mental dels dos blocs, el constitucionalista i l’independentista, i han plantejat les eleccions com una mena de lluita a mort entre els dos bàndols. Als que no hem volgut jugar amb aquestes regles, se’ns ha penjat la injusta etiqueta de ‘equidistants’, que literalment vol dir a la mateixa distància de dos punts. Em cau l’ànima als peus que hi hagi gent que pugui pensar que som a la mateixa distància de qui bloqueja sistemàticament les iniciatives democràtiques d’un poble, aplica la Constitució com li sembla, destitueix un Govern, intervé una autonomia i es vanta de ‘descabezar’ l’independentisme, que de qui, de vegades equivocant-se i traspassant línies que no hauria d’haver traspassat, mira de defensar una idea per mitjans democràtics.
I en aquest context, mentre els partits d’un dels blocs s’han centrat en què l’única garantia d’acabar amb l’independentisme és una victòria del seu bloc, els altres han renunciat a fer una campanya tradicional, exposant el seus programes i mirant de convèncer amb propostes polítiques, i han fet una constant apel·lació a les emocions d’un electorat sens dubte afectat per les circumstàncies, cridant a l’èpica, i la restauració del Govern i el President legítims.
Així que ens hem hagut d’esforçar molt a trencar aquesta polarització i jugar amb unes regles diferents de les de la resta. Hem hagut d’aguantar molta ira, de vegades genuïna i de vegades induïda per professionals de la comunicació en xarxes. Hem sentit moltes falsedats, hem patit molta manipulació interessada, hem mirat d’explicar el nostre punt de vista sense cap suport mediàtic i sense fer cas de les múltiples enquestes que ens enfonsen en la misèria.
Estic esgotat, però satisfet per la feina feta, i amb la consciència molt tranquil·la perquè sé que hem fet el que calia i no hem enganyat ningú. Ara només queda esperar a veure què decideix la ciutadania. Només espero que tinguin la lucidesa i la perspectiva suficients per veure que no ens podem permetre més confrontació i més bloqueig, i que cal construir entre totes per tirar endavant i deixar enrere tot el que ens ha dut fins aquí.
Als que m’heu escoltat i llegit amb respecte, el meu sincer agraïment. De tot cor.
