A les darreres eleccions europees, malgrat una enquesta del CIS deia que el 6% de la població volia que guanyés el Partit Verd Europeu (PVE) (1), només un 2% dels votants optà per donar el seu vot a la coalició on concorria EQUO, referent del PVE a l’estat espanyol. Aquest 2% no és adjudicable al 100% a EQUO, doncs gairebé la meitat dels vots venen dels socis de Coalició, com ara Compromís i CHA. Així doncs podem estimar en un magre 1% el vot ecologista. A Catalunya, si atribuïm tots els vots obtinguts per ICV-EUiA a ICV (referent del PVE a Catalunya), representaria un 1,7 aproximadament del total estatal. Total estimat: 2.7%., lluny de la previsió de les enquestes.
Davant d’aquestes dades, que malauradament es van repetint elecció rere elecció, cal fer dues preguntes:
Per què el votant que es declara ecologista no referma aquesta opció amb el seu vot?. Per què la ciutadania no considera l’ecologisme com una opció política seriosa?.
La primera cosa que ens ve al cap és l’estigmatització que la societat fa de l’ecologista com persona somiatruites, activista allunyat de la realitat, que protesta però no proposa, que està en contra de tot avenç tecnològic, només preocupat pel medi ambient i que preveu desastres improbables.
Un mínim d’investigació desmunta tots aquests tòpics. El PVE té un programa clar i concret amb moltes propostes que es recullen en el Green New Deal (2) , recolzat per tots els partits membres. En aquest programa es pot veure l’aposta per l’industria i per les tecnologies per produir energia renovable, així com propostes fermes sobre ocupació i drets socials per acabar amb la desigualtat i la pobresa. Finalment, sobre el tremendisme de les previsions, només dos apunts:
- S’han confirmat les pitjors previsions sobre el canvi climàtic, que ningú ja dins la comunitat científica nega, i que el panel inter governamental sobre el canvi climàtic de l’ONU atribueix amb un 95% de certesa a l’acció humana.(3)
- Els accidents de les centrals nuclears de Chernobil i Fukushima han deixat clar que les antigues reivindicacions ecologistes eren encertades, i que l’energia nuclear s’ha d’abandonar definitivament, tal com ha començat a fer el govern alemany.
També persisteix la sensació de que l’espai ecologista està molt fragmentat, cosa que ha estat certa durant molts anys, però ja no. Des del 2011, 35 formacions ecologistes de tot l’estat espanyol convergeixen en una sola formació, EQUO, que com ja hem dit és el referent del PVE a Espanya. No hauria d’existir per tant el dubte de “a quin partit verd votar”.
Si s’aconseguissin superar aquests prejudicis, encara quedarien altres obstacles com el “vot útil”. Encara hi ha moltíssima gent que el practica en les seves dues vessants: votar un gran perquè no guany l’altre; i no votar un partit petit perquè no te possibilitats de treure representació, obviant que aquest mateixa acció precisament contribueix a reduir les seves possibilitats. I és en aquest parany en el que potser cauen els votants declarats ecologistes. Convèncer la gent que aplicant la teoria del vot útil mai hi haurà diversitat a les institucions és una feina fonamental.
I finalment tenim les paradoxes que es donen en l’actitud de la ciutadania vers el medi ambient.
Analitzant l’estudi del CIS sobre ecologia i medi ambient del 2007 (4) es veuen dades molt curioses i altament contradictòries:
- Al 73% dels enquestats els interessa l’ecologia i el Medi Ambient (20% molt, 53% bastant).
- El 59% es declara poc o gens informat.
- El 83% rep la informació dels mitjans d’informació (i aquí es podria concloure que informen poc sobre el tema).
- Només un 18% dels enquestats creu que els ciutadans s’interessen pel tema.
- Demanats a valorar la importància de 29 possibles problemes mediambientals a Espanya, la opció més votada (19%) és …… NO SAP.
- La mateix pregunta, però en àmbit mundial, reflexa un 28,5% el canvi climàtic, i un 23% NO SAP.
- Un 46,7% considera que l’estat del medi ambient perjudica la salut
- El 30% responsabilitza els ajuntaments dels problemes mediambientals, però un 35% mai utilitza el transport públic (i això no inclou el 18% dels enquestats que no disposen de transport públic al seu municipi) i un 57% mai deixa el seu vehicle a casa per raons mediambientals.
- El 79,4 % mai participa en accions a favor del medi ambient (neteja de platges, plantar arbres …)
- En canvi, un 69% considera que la conservació del medi ambient és un problema immediat i urgent, i un 65% creu que cal conservar la natura encara que això limiti el desenvolupament econòmic.
- El 90,7% (i aquesta és una proposta explícita dels programes electorals ecologistes) està d’acord en que “qui més contamina més paga”
Com es pot veure, hi ha un munt de contradiccions, sobre tot si comparem el que la gent pensa amb el que després fa. Ho podríem resumir en un “Em preocupa molt el medi ambient, però que actuïn els altres”. A més s’observa una “preocupació general” però poc coneixement sobre el tema i les seves problemàtiques.
Amb aquestes dades és fàcil concloure que a l’hora de votar només els més conscienciats i informats donen el seu suport a l’ecologisme polític.
Quines mesures es poden prendre per capgirar la situació? En primer lloc, manca educació ecològica, tant per les noves generacions, a les escoles, com per les més velles, a les que cal fer pedagogia amb arguments sòlids i convincents, defugint el missatge catastrofista i fent propostes en positiu. En aquest sentit saber explicar el Green New Deal és fonamental.
La batalla dels mitjans és una altra que cal guanyar, però s’ha de tenir en compte que al capdavall els mitjans acaben informant del que la gent vol, així que l’estratègia passa per fer que l’assumpte ambiental interessi la gent. Molta política al carrer, presència en col·loquis i debats, artícles d’opinió, etc.
D’altra banda cal estrènyer els lligams amb organitzacions ecologistes. Moltes d’elles tenen una certa al·lèrgia a que se les relacioni amb partits polítics, i això fa que el missatge no s’escampi i el nivell de coneixement de formacions com EQUO sigui molt baix.
I finalment, i com a complement de les mesures anteriors, deixar clar que l’ecologisme polític te idees i proposa solucions més enllà de l’àmbit mediambiental, i que moltes de les propostes són recollides també per formacions d’esquerra i que per tant és una opció política tan vàlida o més com aquelles.
Toni Ribas
Co-portaveu d’EQUO Catalunya
referències:
- http://datos.cis.es/pdf/Es3022mar_A.pdf
- http://greennewdeal.eu/es.html
- http://www.climatechange2013.org/images/report/WG1AR5_SPM_FINAL.pdf
- http://www.oei.es/salactsi/ecologymedamb_cisjunio07.pdf