Portem ja uns anys molt difícils on un gran percentatge de la població viu en unes condicions molt pitjors que les de fa 6 anys. No entrarem ara a analitzar totes les causes, doncs ens ocuparia molt espai, però si que explicarem a grans trets la situació abans d’explicar què podem fer com a ciutadans per millorar-la. Òbviament serà una explicació forçosament molt simplificada, però del tot necessària per entendre la magnitud de la tragèdia.
Les crisi
Primer de tot, cal aclarir que no hem patit només una crisi econòmica com molta gent pensa, sinó que estem immersos en mig de quatre crisi íntimament relacionades amb efectes clarament visibles.
La crisi econòmica ens ha estat venuda com una crisi internacional provocada per les pràctiques poc ètiques de certs sectors financers i per la imprudència dels ciutadans o del desconeixement real d’on invertien el seus diners. En part és cert, però també hi ha un component que hi ha ajudat molt i que és la segona crisi que ens afecta: l’energètica. Efectivament, hem arribat fa temps al “peak oil”, el sostre d’extracció de petroli. Cada cop hi ha menys petroli i més car, amb el que sectors importantíssims de l’economia com la indústria i el transport han vist com els seus costos augmentaven, alhora que els ingressos baixaven en picat. L’accident nuclear de Fukushima i el posterior abandonament d’aquesta font d’energia per part de no pocs països no ha fet més que agreujar la situació. És ben sabut el conflicte que hi ha a l’estat espanyol amb els costos de l’electricitat, i darrerament s’ha posat molt de moda el concepte de pobresa energètica: és a dir, no tenir recursos per afrontar la factura elèctrica en els mesos d’hivern, provocant que la gent no pugui escalfar els seus habitatges.
Això ens porta a la tercera crisi, l’ecològica. El factor humà en el canvi climàtic és un fet que ja ningú dins la comunitat científica posa en dubte. Amb la crisi energètica, desesperades per la manca d’energia barata, les grans empreses del sector s’han llençat a una boja carrera per esprémer el planeta dels darrers recursos fòssils, amb tècniques com el fracking (injecció a pressió de grans quantitats d’aigua, sorra i productes químics per fracturar les roques del subsol i extreure gas a traves de les escletxes) o aprofitant el desgel de l’àrtic per perforar més pous a la recerca del preuat petroli o gas. En qualsevol punt del planeta s’han alterat fortament els models climàtics. A Europa estem patint grans temporals i inundacions a l’hivern, i desprès llargs períodes de sequera i augment de les temperatures la resta de l’any. En alguns indrets ja no hi ha quatre estacions, sinó dues.
Els efectes d’aquestes tres crisi han provocat la quarta: la crisi social.
Tothom sap ja a aquestes alçades que les mesures d’austeritat aplicades per superar la primera de las crisi han despullat de molts drets els ciutadans que gaudeixen d’una feina remunerada i han deixat a l’atur un bon nombre de ciutadans. Pels que treballen per compte propi la situació és cada cop pitjor. Els diners no flueixen, i quan ho fan és una sola direcció. L’estat de Benestar desapareix lenta, però inexorablement.
Com a efecte col·lateral, la poca confiança que el ciutadà tenia en la classe política gairebé ha desaparegut. La gent veu la política com un problema, i no com una solució.
Les retallades han suposat a més una reducció important de serveis públics essencials com l’educació, la sanitat i les prestacions socials, passant molts d’aquests serveis a mans privades, i per tant encarint-ne l’accés.
La crisi ecològica fa que cada cop els recursos naturals siguin més escassos, i per tant més cars, sent les classes menys afavorides les més afectades. Els efectes de la contaminació ambiental i del canvi climàtic són evidents en la nostra qualitat de vida.
Finalment, ja hem parlat de les dificultats de la ciutadania per accedir a l’energia a un preu raonable.
La conseqüència final de tot plegat és que la desigualtat augmenta. La diferència entre els que més tenen i els que menys és cada cop més gran. Les protestes es succeeixen i la sensació d’impotència es generalitzada.
Davant tot això, què podem fer?
Tendim a pensar que en general tenim poc poder, però en realitat no és així, i podem fer moltes petites coses que, a gran escala, podrien produir canvis importants.
Veiem-ne unes quantes de les més bàsiques:
- Defensar els nostres drets, de forma individual, o millor encara de forma col·lectiva, des d’alguna associació, plataforma o moviment.
- Manifestar-se per defensar les causes que considerem justes. Quedant-nos a casa no canviarem res.
- Consumir de forma responsable. No consumir el que no és necessari i mirar de fer consum de proximitat.
- Evitar adquirir productes que venen de l’altre banda del mon i que per tant tenen molta empremta ecològica i alt consum energètic.
- Podem unir-nos a alguna cooperativa de consum, i fer-nos socis d’organitzacions de consumidors, que defensaran el nostres drets de forma més eficient.
- Podem contractar el subministrament elèctric a proveïdors d’energia exclusivament renovable. És tan senzill com fer una portabilitat de mòbil. Veure aquí.
- Votar, sempre. L’exercici de la democràcia (que no oblidem hi ha molta gent al mon que no pot gaudir) és una de les eines més efectives que tenim per decidir el nostre futur. No votar legitima indirectament les accions dels nostres governants, escollits amb els vots dels que si han decidit exercir-lo. No cal votar sempre als grans partits. Hi ha moltes altres opcions amb les que ens podem més o menys identificar, i que es veuen marginades pel sistema i la nostra inacció. Votar els partits petits treu poder i legitimitat als majoritaris.
- Moure els nostres diners a la banca ètica. Estalviar en lloc d’invertir en productes de naturalesa dubtosa. L’obsessió per enriquir-se fàcilment i ràpida és una de les causes de la crisi econòmica. La banca ètica inverteix en projectes de petites empreses o particulars i no financen grans corporacions ni projectes especulatius.
- Participar activament en campanyes de recollides de signatures o ILPs per demanar canvis. Els governs viuen amb la convicció de que ja ens està be el que ells decideixen. Demostrem-los que no és així.
- En la mesura del possible, fem els trajectes curts a peu o en bicicleta. I sinó en transport públic. Millorarà la nostra salut, reduirem el consum de combustibles fòssils i la contaminació.
- Deixem de consumir premsa generalista, en mans de grans grups empresarials, i passem-nos a premsa cooperativista i lliure. Fer-se soci d’una d’aquestes plataformes informatives és molt més econòmic que prendre un cafè diari, i ens garanteix informació independent.
Només és un tastet. Segur que a vosaltres se us ocorren més cosetes que podeu canviar. Nomes heu de voler fer-les.
Enllaços:
http://asambleavirtual.info/wiki/Desigualdades_entre_ricos_y_pobres
http://ilprentabasica.org/fedatarios/
http://www.bancaetica.cat/
http://www.etselquemenges.cat/cooperatives