Després del comunicat de l’Ajuntament de Barcelona desestimant la pujada de més d’un 100% de l’abonament anual al servei de bicicleta pública de Barcelona, el popular “Bicing”, Equo Catalunya vol suggerir una sèrie de mesures amb l’objectiu d’assolir un sistema de mobilitat urbana sostenible.
Creiem que el Bicing suposa, més que una novedosa opció de transport, és una bona iniciativa per a la incentivació de la mobilitat sostenible i la desincentivació del vehicle privat amb totes les conseqüències negatives que comporta.
Veiem que la decisió de la pujada de tarifa del Bicing està emmarcada dins d’una línia de promoció del vehicle privat, al costat de la pujada del límit de velocitat a 100 km / h als accessos de Barcelona i la baixada de la tarifa per l’ús de la zona verda. Considerem que aquest últim factor és la principal causa que ara es qualifiqui d’excessiu el dèficit d’un servei com el Bicing. Qüestionem aquesta decisió assenyalant que l’aparcament d’un vehicle privat al carrer suposa un apropiament de l’espai públic per a un ús particular. De la mateixa manera que l’ajuntament cobra per l’espai que ocupen les terrasses dels bars, és lícit que cobri un preu raonable per altres usos d’índole privada. A més d’aquesta pèrdua de finançament, assenyalem la manca de patrocinadors que incloguin publicitat a les bicicletes i unes condicions econòmiques molt favorables a la concessionària del servei. Tampoc s’ha tingut en compte en el càlcul altres factors com el benefici en la salut de l’usuari i els costos mediambientals.
D’altra banda, encara que celebrem les noves modificacions a la xarxa metropolitana d’autobusos i la creació de nous carrils bus, trobem a faltar una política a llarg termini de mobilitat urbana sostenible, amb vista a fer de Barcelona una ciutat lliure de la problemàtica del vehicle privat (contaminació, embussos, sorolls, ocupació de la via pública per a ús privat, etc ..) i en la qual prevalgui el transport públic ràpid i de qualitat.
El Bicing, encara amb els seus problemes inicials, i al costat de la implantació dels carrils bici, han promocionat, com cap altra campanya publicitària, la popularització de l’ús de la bicicleta pública i privada, un mitjà de transport eficaç, net, econòmic i amable . Pensem que la mobilitat de Barcelona ha de acostar-se als exemples d’Amsterdam o Berlín en contra dels exemples cars i insostenibles de construcció de grans infraestructures per al vehicle privat com Madrid, Los Angeles o Tòquio. El futur en mobilitat anirà per la gradual restricció d’accés del vehicle privat a l’urbs i la promoció de la bicicleta (en particular l’elèctrica) i del transport col · lectiu de viatgers.
Amb aquests arguments, Equo Catalunya llança les següents propostes per afavorir la mobilitat sostenible:
Sobre el finançament del Bicing i la creació i manteniment de carrils bici
- Obtenció de nous fons a partir de la pujada de les tarifes d’aparcament en zona verda per als veïns. Una pujada moderada proporcionarà ingressos suficients per mantenir el servei del Bicing i crear nous i millors carrils bici, incentivant l’ús de la bicicleta i penalitzant l’ús del cotxe privat.
- Renegociar les condicions amb la concessionària del Bicing. Baixant els preus per cada ús d’una bicicleta de l’actual 1 € per cada ús de bici a 50 cèntims, exigint xifres d’eficiència del servei. Com a contraprestació es cediria l’espai publicitari en les bicicletes i les estacions. La principal cartera de negoci de l’empresa concessionària actual, ClearChannel, és la gestió d’espais publicitaris, de manera que els resultés més senzill que l’ajuntament el trobar patrocinadors.
- Campanyes de sanció d’infraccions en l’ús de la bicicleta acompanyades de campanyes informatives. L’usuari de la bicicleta ha de disposar les infraestructures que facilitin el seu ús (carrils bici fonamentalment) i usar-los amb responsabilitat.
Sobre la planificació a llarg termini de la mobilitat urbana
4. Dur a terme polítiques de desincentivació del vehicle privat. Limitant el accessos a la ciutat al vehicle privat, substituint carrils per a vehicles privats per carrils de transport col · lectiu (bus, tramvia, etc ..), carrils bicis i voreres:
a. Establir peatges a l’entrada als centres urbans seguint l’exemple de Londres. Aquests fons finançaran altres iniciatives de transport col · lectiu.
b. Baixar la velocitat en els accessos a la ciutat i generalitzar els sistemes de velocitat variable que permetin la gestió dels embussos i l’estrenyiment dels carrils per afegir carrils busos interurbans.
c. Baixar la velocitat del vehicle privat dins la ciutat, mantenint la velocitat del transport col · lectiu.
5. Avançar en el replantejament de la xarxa d’autobusos urbans i interurbans. Seguir amb l’impuls inicial de la modificació de les línies d’autobús, duent a terme un estudi exhaustiu i complet del traçat de la xarxa actual i futura, amb el nombre de parades acord amb les necessitats de la ciutat, i afegint innovacions de les tecnologies de la informació, GPS, smartphones, etc …
6. Augmentar les inversions en metro i ferrocarrils de rodalies i mitja distància. Amb els fons obtinguts de la desincentivació del vehicle privat, promoure actuacions en l’optimització de les xarxes de metro, FGC, rodalies i mitja distància.
7. Estudi de viabilitat d’un sistema públic de bicicleta elèctrica. La bicicleta elèctrica pot ser una bona opció a la mobilitat a Barcelona davant de l’ús de la moto, per tal de reduir la seva sinistralitat i altres efectes negatius. Permet recórrer més distància així com la seva utilització en les zones altes de la ciutat. De la mateixa manera que el Bicing a suposat una gran promoció a l’ús de la bicicleta a la ciutat, un Bicing Elèctric donarà un impuls a l’ús d’aquestes noves formes de mobilitat urbana.
Volem felicitar a la ciutadania perquè un cop més ha demostrat la seva capacitat de lluita i la seva voluntat de construir un futur millor. Existeixen alternatives reals i sólides a l’austeritat i les retallades.
Equo Catalunya, por la movilidad sostenible
y el uso de la bicicleta
Tras el comunicado del Ayuntamiento de Barcelona sobre la subida de más de un 100% del abono anual al servicio de bicicleta pública de Barcelona, el popular “Bicing”, Equo Catalunya quiere sugerir una serie de medidas con el objetivo de alcanzar un sistema de movilidad urbana sostenible.
Pensamos que el Bicing supone, más que una novedosa opción de transporte, una buena iniciativa para la incentivación de la movilidad sostenible y la desincentivación del vehículo privado con todas las consecuencias negativas que conlleva.
Vemos que la decisión de la subida de tarifa del Bicing está enmarcada dentro de una línea de promoción del vehículo privado, junto a la subida del límite de velocidad a 100 km/h en los accesos de Barcelona y la bajada de la tarifa por el uso de la zona verde. Consideramos que este último factor es la principal causa de que ahora se califique de excesivo el déficit de un servicio como el Bicing. Cuestionamos esta decisión señalando que el aparcamiento de un vehículo privado en la calle supone un apropiamiento del espacio público para un uso particular. De la misma manera que el ayuntamiento cobra por el espacio que ocupan las terrazas de los bares, es lícito que cobre un precio razonable por otros usos de índole privada. Además de esta pérdida de financiación, señalamos la falta de patrocinadores que incluyan publicidad en las bicicletas y a unas condiciones económicas muy favorables a la concesionaria del servicio. Tampoco se ha tenido en cuenta en el cálculo otros factores como el beneficio en la salud del usuario y los costes medioambientales.
Por otra parte, aunque celebramos las nuevas modificaciones en la red metropolitana de autobuses y la creación de nuevos carriles bus, echamos en falta una política a largo plazo de movilidad urbana sostenible, con miras a hacer de Barcelona una ciudad libre de la problemática del vehículo privado (contaminación, embotellamientos, ruidos, ocupación de la vía pública para uso privado, etc..) y en la que prime el transporte público rápido y de calidad.
El Bicing, aún con sus problemas iniciales, y junto a la implantación de los carriles bici, han promocionado, como ninguna otra campaña publicitaria, la popularización del uso de la bicicleta pública y privada, un medio de transporte eficaz, limpio, económico y amable. Pensamos que la movilidad de Barcelona tiene que acercarse a los ejemplos de Amsterdam o Berlín en contra de los ejemplos caros e insostenibles de construcción de grandes infraestructuras para el vehículo privado como Madrid, Los Angeles o Tokio. El futuro en movilidad irá por la paulatina restricción de acceso del vehículo privado a la urbe y la promoción de la bicicleta (en particular la eléctrica) y del transporte colectivo de viajeros.
Con estos argumentos, Equo Catalunya lanza las siguientes propuestas para favorecer la movilidad sostenible:
Sobre la financiación del Bicing y la creación y mantenimiento de carriles bici:
-
Obtención de nuevos fondos a partir de la subida de las tarifas de aparcamiento en zona verde para los vecinos. Una subida moderada proporcionará ingresos suficientes para mantener el servicio del Bicing y crear nuevos y mejores carriles bici, incentivando el uso de la bicicleta y penalizando el uso del coche privado.
-
Renegociar las condiciones con la concesionaria del Bicing. Bajando los precios por cada uso de una bicicleta del actual 1€ por cada uso de bici a 50 céntimos, exigiendo cifras de eficiencia del servicio. Como contraprestación se cedería el espacio publicitario en las bicicletas y las estaciones. La principal cartera de negocio de la empresa concesionaria actual, ClearChannel, es la gestión de espacios publicitarios, por lo que les resultara más sencillo que al ayuntamiento el encontrar patrocinadores.
-
Campañas de sanción de infracciones en el uso de la bicicleta acompañadas de campañas informativas. El usuario de la bicicleta tiene que disponer las infraestructuras que faciliten su uso (carriles bici fundamentalmente) y usarlos con responsabilidad.
Sobre la planificación a largo plazo de la movilidad urbana
-
Llevar a cabo políticas de desincentivación del vehículo privado. Limitando el accesos a la ciudad al vehículo privado, sustituyendo carriles para vehículos privados para carriles de transporte colectivo (bus, tranvía, etc..), carriles bicis y aceras.
-
Establecer peajes a la entrada a los centros urbanos siguiendo el ejemplo de Londres. Estos fondos financiarán otras iniciativas de transporte colectivo.
-
Bajar la velocidad en los accesos a la ciudad y generalizar los sistemas de velocidad variable que permitan la gestión de los embotellamientos y el estrechamiento de los carriles para añadir carriles buses interurbanos.
-
Bajar la velocidad del vehículo privado dentro de la ciudad, manteniendo la velocidad del transporte colectivo.
-
-
Avanzar en el replanteamiento de la red de autobuses urbanos e interurbanos. Seguir con el impulso inicial de la modificación de las líneas de autobús, llevando a cabo un estudio exhaustivo y completo del trazado de la red actual y futura, con el número de paradas conforme a las necesidades de la ciudad, y añadiendo innovaciones de las tecnologías de la información, GPS, smarphones, etc…
-
Aumentar las inversiones en metro y ferrocarriles de cercanías y media distancia. Con los fondos obtenidos de la desincentivación del vehículo privado, promover actuaciones en la optimización de las redes de metro, FGC, rodalies y media distancia.
-
Estudio de viabilidad de un sistema público de bicicleta eléctrica. La bicicleta eléctrica puede ser una buena opción a la movilidad en Barcelona frente al uso de la moto, con objeto de reducir su siniestralidad y otros efectos negativos. Permite recorrer más distancia así como su utilización en las zonas altas de la ciudad. De la misma manera que el Bicing a supuesto una gran promoción al uso de la bicicleta en la ciudad, un Bicing Eléctrico dará un impulso al uso de estas nuevas formas de movilidad urbana.
Queremos felicitar a la ciudadania porque una vez más ha demostrado su capacidad de lucha y su voluntad de construir un futuro mejor. Existen alternativas reales y sólidas a la austeridad y los recortes sociales.